Sèrie de quintes i els cinc modes pentatònics
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica (diatonisme). Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals (2a M i 2a m) amb una ordenació determinada (les 2es m estan el màxim de separades entre si) i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis (també anomenat tríton i diabolus in musica, únic interval augmentat o disminuït que es forma entre les set notes). L’asimetria que mostra la sèrie de 2es majors i menors permet que, en centrar-se la música en una de les notes del sistema, la relació entre aquesta (anomenada tònica) i la resta sigui diferent cada vegada. Aquesta particular relació entre les notes del sistema i el centre s’anomena mode. Es coneix com a modalitat l’ús de diversos centres en el sistema heptatònic que donen lloc a diversos modes (jònic, dòric, frigi, lidi, mixolidi, eoli i locri), i es coneix com a tonalitat l’ús de dos centres que donen lloc als modes major i menor (i que, per a alguns teòrics, són fruit de l’evolució del jònic i l’eoli respectivament, mentre que, per a d’altres, el mode major és fruit de l’evolució del jònic, el lidi i el mixolidi i el mode menor ho és del dòric, el frigi i l’eoli).
Bibliografia
- Arom, S.: L’étude des échelles dans les musiques traditionelles: un approche interactive, “Analyse musicale”, 2n trimestre 1991
- Brailiou, C.: Un problème de tonalité (la métabole pentatonique), dins Mélanges d’histoire et d’esthétique musicales offerts à Paul-Marie Nasson, vol. I, Richard-Masse, París 1955
- Riemann, H.: Folkloristische Tonalitätsstudiem, vol. I, Leipzig 1916