En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec. Antigament, el cos de l’instrument es feia amb una carbassa. El nombre de cordes ha anat variant segons les èpoques. Actualment el model més conegut té quatre cordes melòdiques de metall, més dues que fan de bordó, i onze o més cordes que sonen per simpatia; aquestes tenen les clavilles per tot el lateral del mànec mentre que el claviller és al cap de l’instrument. Els trasts que travessen l’ample mànec són metàl·lics i mòbils, per tal de poder adaptar-se a les diferents escales modals o raga. L’instrumentista, assegut a terra, toca amb l’ajut d’un plectre, tot agafant l’instrument en una posició gairebé vertical, fent-lo descansar sobre els genolls o bé al terra. El sitar és un instrument clàssic de la música índia, que serveix a la música culta, sigui com a instrument solista o bé participant en alguna formació instrumental, sovint també, juntament amb la tabla, en l’acompanyament de cants i danses. Modernament, Ravi Shankar l’ha popularitzat arreu del món gràcies als seus concerts.
m
Música
Sitar
© Fototeca.cat / Idear