Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música. Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època (Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc.). Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C. Puig en fou un dels principals directors artístics. Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb entrada lliure en canvi de fer lliçons de música. Disposava d’una secció d’ensenyament, que funcionava com un autèntic conservatori, i creà una orquestra i un cor propis. Organitzava concerts periòdicament, principalment orquestrals, vocals o de solista, i representacions d’òpera. Hi actuaren eminents personalitats estrangeres, entre les quals Franz Liszt. Publicà la revista "La Violeta de oro". Cap al 1854 la societat entrà en crisi per motius que es desconeixen -si bé semblen provenir de l’enveja provocada pel seu esplèndid desenvolupament-. En un intent de salvar-la, es reorganitzà i se’n canvià el nom pel de Centre Filharmònic, sense èxit. El 1857 desaparegué definitivament.