Sempre emprà únicament el nom de fonts com a pseudònim artístic. D’infant fou deixeble de Mathilde Verne, alumna de Clara Schumann. Quan tenia vuit anys debutà al Queen’s Hall interpretant el Concert núm. 1 de P.I. Cajkovskij. Aquest fou l’inici d’una activíssima tasca concertística com a nen prodigi, que els seus pares estroncaren el 1917 per a fer-lo estudiar a París, durant cinc anys, amb Lazare Lévy i Marcel Dupré. Pels volts del 1923, cansat d’una activitat tan intensa i aconsellat per Henry Wood, es retirà durant un cert temps. Reaparegué cap al 1928, any en què enregistrà el seu primer disc. Durant la Segona Guerra Mundial actuà per als soldats que eren al front i oferí nombrosos concerts benèfics. El 1955, amb el violoncel·lista P. Fournier i el violinista Z. Francescatti, formà un trio que assolí certa fama. L’any següent, profundament afectat per la mort recent del seu pare, sofrí un atac d’hemiplegia, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera i que li representà la fi de l’activitat concertística. Ha estat considerat un dels millors intèrprets de L. van Beethoven, W.A. Mozart i J. Brahms.