És una música per a cantar i ballar, de compàs binari. Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres (guitarra cubana de sis o nou cordes), maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles. Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920. Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero. El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que incorpora una secció que posa èmfasi en la part rítmica i un cor que respon al cantant. Entre altres intèrprets destacats hi hagué La Sonora Matancera, Mongo Santamaría i Benny Moré.
m
Música