Aquests conceptes són una analogia dels termes fonètica i fonologia, que es fan servir en la lingüística. Es tracta d’una disciplina pont entre la música i la tecnologia musical, propera a aspectes de l’enginyeria. També s’aplica aquest terme a la ciència que tracta de la utilització d’ultrasons en exploracions mèdiques i veterinàries (Centre de Sonologia de la Universitat de Glasgow).
El primer Institut de Sonologia s’establí a la Universitat d’Utrecht, com a successor del laboratori de música electrònica Natlab, que havia estat creat per Philips Indústries a Eindhoven el 1952, per a la realització del Pavelló Philips de l’Expo 58 de Brussel·les. L’any 1960 fou desmantellat, i cedit a la Universitat d’Utrecht amb la finalitat d’informar els compositors sobre les implicacions musicals i tècniques de la música electrònica i de la relació entre composició sonora i estructura sonora (la sonologia pròpiament dita). El 1967 el laboratori canvià el seu nom pel d’Institut de Sonologia. El 1971 entrà al centre el primer ordinador per a la creació de composicions musicals electròniques. Les figures més rellevants de la institució en aquesta època foren Stan Tempelaars, Paul Berg i Gottfried König. A conseqüència de la reorganització universitària als Països Baixos, l’Institut de Sonologia s’integrà en el Conservatori de la Haia, on funciona des del 1986. El 1988 s’hi establí un programa de quatre anys per a la llicenciatura en sonologia.
A Pàdua existeix un Institut de Sonologia amb el mateix esperit, i en algunes universitats europees, japoneses, americanes i australianes també s’han establert cursos de sonologia. Altres centres compleixen el mateix objectiu, però no han utilitzat el terme sonologia en la seva denominació. Aquest és el cas de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat Politècnica de Berlín, que sempre formà compositors i regidors de so (tonmeister) amb la finalitat de cobrir les necessitats de presa de so a la ràdio i la televisió.
A l’Escola Superior de Música de Catalunya s’ha creat un departament de sonologia que respon a la necessitat d’especialització i creació de professionals que, a més de posseir uns bons coneixements musicals, tinguin una sòlida formació, tant científica com tecnològica, que els permeti treballar i experimentar amb les noves tecnologies d’una forma creativa per a poder incidir en els diferents àmbits de l’activitat musical: creació, producció i postproducció. La interacció música-tecnologia obre la porta a un gran nombre de propostes creatives interdisciplinàries on conflueixen pràcticament totes les arts i on aquests professionals imaginaran nous camins que contribuiran al futur de la música i de les arts en general.
Entre les sortides professionals dels estudis de sonologia s’inclouen les de realitzador i productor musical per als diferents mitjans de comunicació, compositor per a aplicacions multimèdia, dissenyador de sons, tècnic de so, tècnic acústic, etc.
Bibliografia
- Bel, B.: Symbolic and Sonic Representations of Time-Object Structures, dins M. Balaban i altres, ed.: Understanding Music with Artificial Inteligence, AAAI Press Menlo Park 1992
- Laske, O.E.: Introduction to a Generative Theory of Music, "Sonological reports", 1b, Institute of Sonology, Universitat d’Utrecht, 1975
- Laske, O.E.: Music, Memory and Thought: Explorations in Cognitive Musicology, Ph.D. Carnegie Mellon Pittsburgh University, Ann Arbor (MI): University Research Press, Pittsburg 1977
- Simon, H.A.: The Sciences of the Artificial, The MIT Press, Cambridge (MA) 1969