Format a Calcuta, es dedicà a l’estudi de la música hindú amb K.M. Goswami i L.P. Misra, i s’especialitzà en el sitar (1856-58). També estudià música occidental. Col·laborà econòmicament en la publicació d’alguns dels primers tractats generals de música i de llibres d’instrucció musical en bengalí, d’alguns dels quals fou coautor. Fou molt important per a la revitalització de la cultura a Bengala al segle XIX. Fundà nombroses escoles de música a Calcuta, a les quals subministrà professors, llibres i material. Contribuí a desvetllar l’interès per la música hindú entre la classe mitjana de Calcuta i també al món occidental. La seva obra Hindu Music from Various Authors (1875) és un recull d’escrits de diversos autors sobre música hindú.