Estudià dret a la Universitat de Leipzig, ciutat on s’instal·là cap al 1720. Col·laborà amb diversos músics escrivint els textos de nombrosos singspiele. La seva obra poètica més important és la col·lecció de cançons estròfiques publicada entre el 1736 i el 1745 amb el títol Singende Muse an der Pleisse. Gairebé la totalitat de les seves peces anaven acompanyades de música extreta de composicions vocals i instrumentals populars a l’època, preferiblement a la manera de l'style galant. La seva contribució fou important en el desvetllament de la cançó alemanya durant el segle XVIII.