El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L. Bernstein. Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky. La seva faceta més destacable fou, però, la de solista. Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg. El 1953 s’establí a Brussel·les. Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època. Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert, opus 21 (1969), Sonata, opus 32 (1970), i Suite, opus 36 (1971). També és autor de dos concerts, l’opus 121, per a dues guitarres i orquestra de cambra, i l’opus 141, per a violí i orquestra de corda, i de Recuerdos de España, opus 143 (1985), per a violí i guitarra.