S’inicià a l’Escola de Música de Belgrad, i posteriorment fou alumne de W. Kerschbaumer a Berlín. Amplià la seva formació musical a Praga amb B. Karel (composició) i A. Šima (piano), i assistí a les classes magistrals de J. Suk. En acabar els estudis es dedicà a la docència a Belgrad. Ha estat membre de l’Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts. Autor prolífic, la seva música ha passat per diferents estils. Després de l’època que s’estigué a Praga, en què usà la tonalitat barrejada amb elements populars, durant el període de postguerra retornà a les bases tonals i a les estructures convencionals, sense abandonar una certa politonalitat. De la seva obra destaquen el Concert per a piano núm. 3 (1950), el Concert per a violí núm. 2 (1946) i les simfonies. També cal citar les òperes Simonida (1956-57) i Karadjordje (1972) i el cicle de cançons Na Liparu ('A les Lipari', 1951).