Estudià amb Paul Juon a la Hochschule für Musik de Berlín. Des de molt jove se sentí atret pels moviments avantguardistes i fou influenciat pel socialisme utòpic que es respirava al Bauhaus. Durant els anys vint col·laborà amb B. Brecht. El resultat foren dues òperes de cambra: Schöne Geschichten ('Belles històries'), que suggereix la influència d’A. Schönberg, i Zeus und Elida ('Zeus i Elida'), una comèdia satírica sobre Hitler, representat per Zeus. El 1933 s’establí a Viena per tal d’estudiar amb A. Webern i el 1934 s’exilià a Palestina, on ensenyà al Conservatori Palestí de Jerusalem (1934-38). El 1938 s’instal·là a Nova York. Als Estats Units ensenyà en diverses institucions, com la Philadelphia Academy of Music (1949-52). Entre les seves obres destaquen Enactments, per a tres pianos (1950-53), i Shymphony (1955-56).