Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició. Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa. Compongué òperes -Koriolan (1958) i Oluja ('La tempesta', 1969), totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies (sis, entre el 1944 i el 1966), concerts (tretze en total) i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam (1964). Com a compositor se li reconeix una original combinació de l’estil clàssic -quant a la forma i l’estructura- i de l’expressivitat romàntica, sovint dirigida a l’exaltació de valors i conviccions personals contra els conflictes bèl·lics.