Pot referir-se a una obra en forma lliure, com una fantasia, o a alguna que utilitza elements poc habituals o inesperats, com ritmes, dissonàncies o harmonies fora del context convencional. Fou en aquest sentit que l’utilitzà per primer cop Giovanni de Macque en les seves Consonanze stravaganti per a orgue, al final del segle XVI. També empraren aquest terme A. Vivaldi (La stravaganza, opus 4) i B. Marcello (Stravaganze d’amore, cantata satírica), entre d’altres.
Música