Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on fou deixeble de P. Schierback en les disciplines de piano i composició (1933-38). Crític musical en Politiken (1942-49), paral·lelament fou professor de música en diferents centres d’ensenyament. Com a pianista i director dugué a terme gires pels països escandinaus, Itàlia i Suïssa, tot interpretant les seves pròpies obres. En el seu catàleg predominen les obres de cambra, les peces vocals, sobretot les cançons, i també les òperes. El seu llenguatge orquestral mostra les influències de J. Sibelius, S. Prokof’ev i D. Šostakovič.