Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical. Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva. Gran admirador de R. Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse, estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot (1918) i La tour de feu (1928). També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions, de cambra i per a piano.