Feta normalment de planxa metàl·lica, està tallada en forma de triangle prim i llarg amb el vèrtex clavat a la tecla. La part superior, una mica més ampla, percut la corda i hi resta recolzada mentre l’instrumentista manté la tecla premuda, de tal manera que en determina la longitud de vibració. Aquest funcionament obliga a una posició ben precisa de la tangent respecte al punt de percussió, ja que d’això dependrà l’afinació de la nota. Si una altra tangent percut i talla la mateixa corda en un altre punt es produirà una nota diferent, recurs aprofitat en els clavicordis lligats (clavicordi) per a construir instruments amb menys nombre de cordes que de tecles. Aquest tipus de clavicordi, derivat del monocordi, permeté fabricar, des del segle XIV, instruments senzills, pràctics i fàcils d’afinar.
f
Música