En els instruments de bisell, es troba a l’extrem superior -el mateix extrem on hi ha el generador-. La posició del tap, regulable amb un vis en les flautes travesseres posteriors al segle XIX, permet ajustar l’afinació bàsica de l’instrument i de les octaves. En realitat, el bloc de la flauta de bec fa la mateixa funció, tot impedint la comunicació amb l’exterior i deixant una entrada, el canal, per a dirigir l’aire contra el bisell. Si el tap es troba a l’extrem de sortida del tub, oposat al generador, fa que l’instrument es comporti acústicament com a tub tapat, abaixant normalment el to d’una octava. Aquest recurs és habitual en molts registres de l’orgue.
m
Música
Tap de flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear