D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona. En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la. El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen, de G. Bizet. Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics (especialment Beethoven i Wagner), l’escola francobelga, amb H. Berlioz, V. d’Indy, E. Chausson, G. Fauré i C. Frank. En la darrera etapa, Adrià Gual hi estrenà, amb el seu Teatre Íntim, L’alegria que passa, de Rusiñol, amb il·lustracions musicals d’E. Morera (1898). Els hereus d’Evarist Arnús feren enderrocar el teatre l’any 1901, malgrat les protestes del món musical. El Palau de la Música Catalana, seu de l’Orfeó Català, recollí l’esperit del Teatre Líric.