A sis anys feu la primera aparició pública com a solista. Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal. A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle. El 1909 estrenà a Leipzig Rêve, opus 53, de P. de Sarasate. A partir del 1913 residí a l’Argentina. A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual col·laborava també el pianista i compositor Juan José Castro, de qui estrenà l’obra Pieza sinfónica (1916). També estrenà la Sonata en si menor (1917), d’Andrés Gaos, al Teatro Colón de la capital argentina. Al seu retorn a l’Estat espanyol, ocupà la plaça de catedràtic del Conservatori de Sevilla i compongué algunes peces religioses per a la Setmana Santa d’aquesta ciutat.
- Vela Lafuente, Telmo: Confesiones de un músico, memorias, Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Diputación Provincial de Alicante, Alicante 1994