Vida
Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra (1234-53) i comte palatí de Xampanya (Teobald IV, 1201-53) i de Brie. Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos (1226). Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella. Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de la mort del seu oncle Sanç VIII. Encapçalà la croada organitzada pel papa Gregori IX el 1239, però les lluites internes entre els diferents líders cristians i la manca d’organització feren que les tropes sofrissin diverses derrotes i el 1240 foren desfetes definitivament a Gaza. Per tal d’inflamar el zel dels nobles en la defensa de Terra Santa, compongué quatre cançons, conegudes com a cançons de croada, considerades unes de les seves millors creacions. El camp en què destacà més, però, fou el de les cançons amoroses, escrites en l’estil provençal. Són composicions de ritmes harmoniosos, i molt refinades i plenes de sentiment. Els seus versos mostren una àmplia varietat de formes estròfiques, en què predominen les estructures isomètriques. Les cançons generalment consten de cinc estrofes, i els jocs partits, de sis. Molts d’aquests darrers estan inspirats en antigues melodies i estructures poètiques. Així, per exemple, el joc partit Baudouin, il sont dui amant s’inspira en la melodia de Bernat de Ventadorn Can vei la lauzeta mover. De la mateixa manera, diverses melodies de Teobald foren utilitzades en cançons posteriors. Prolífic i versàtil, també escriví lais i obres de caràcter religiós, com ara cants a la Mare de Déu. Dant, en la Divina Comèdia, parlà de Teobald I de Navarra en termes molt elogiosos. El 1742, Lévesque de la Ravallière en publicà a París, amb el títol Les poésies du Roi de Navarre, seixanta-tres poemes: trenta-nou cants d’amor, dotze jocs partits, quatre cançons de croada i vuit sirventesos. El 1973, Higini Anglès publicà a Pamplona un estudi sobre aquest compositor, titulat Las canciones del Rey Teobaldo.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Anglès i Pàmies, Higini; Sagaseta, Aurelio: Las canciones del rey Teobaldo: obra póstuma, Diputación Foral de Navarra, Pamplona 1973