Inicià els estudis musicals amb la seva mare i els continuà al Conservatori de Milà (1914-16) i, més tard, amb F. Pedrell a Barcelona, època aquesta darrera en què entrà en contacte amb l’impressionisme francès. El 1920 tornà al Perú i, dins l’ambient creat pel corrent nacionalista, es decantà cap a l’estudi de la música folklòrica. Vuit anys després guanyà el Premio Nacional de composició. També fou premiat per la Municipalitat de Lima amb la Medalla d’Or per les seves investigacions sobre la música folklòrica. El 1929 participà a Barcelona en el Festival de Música Llatinoamericana i un any després viatjà a París per fer un concert en què s’interpretaren obres seves. Novament a Lima (1931), el 1934 fou nomenat conservador del folklore musical. Dins la seva obra són rellevants els ballets cantats Suray-Surita i Ckori Kancha, l’òpera K’Antuta, dues suites simfòniques (1939), el poema simfònic En las ruinas del Templo del Sol (1940), 3 ensayos, per a un grup d’instruments indígenes, peces per a piano i cançons com 4 Canciones incaicas, 25 Romances de la costa y sierra peruana i 180 Melodías del folklore. Fou l’oncle del compositor i pianista Edgar Valcárcel, nascut el 1932.