Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intel·lectual. Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany. S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novel·la La mort a Venècia (1913). Una de les seves novel·les principals, Doktor Faustus (1947), té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix característiques de diversos intel·lectuals i artistes reals, alguns d’ells músics.