Succeí a Paul Siefert com a organista a Danzig. Estava interessat en una reforma de la litúrgia que comportés l’adopció d’estructures simples i accessibles a tothom. Mentre que els seus col·legues de Danzig Crato Bütner i Balthasar Erben triomfaren en la composició d’obres de gran envergadura, Strutz escriví obres breus de naturalesa intimista, com ara cançons sacres, diàlegs, petits concerts i passions oratori. En destaca la col·lecció de setanta-sis cançons a quatre i cinc veus Lobsingende Hertzens-Andacht ('Cançons de lloança i recolliment', 1656), que substitueixen els tradicionals motets, concerts i cantates. La seva obra més important és una passió oratori titulada Zweyfache Christliche Auffmunterung ('El doble conhort cristià', 1664), semblant a Die sieben Worte ('Les set paraules'), de H. Schütz.