Tot i que el terme era usat genèricament per a referir-se a qualsevol forma de lament, pròpiament designava el plany que tenia lloc durant l’amortallament del difunt. Habitualment era cantat per dones, amb alternança de solista (éxarkhos) i cor i acompanyament instrumental d’aulos. D’antuvi es compongueren laments en forma de solo per a aulos (nómoi threnetikoi), preeminentment en mode lidi. Dins dels diferents tipus de laments de la tradició grega se’n troba un de dedicat especialment als déus i els herois, del qual podrien ser successors alguns cants bizantins, com ara els epitáphios thrē̂nos o laments per Crist durant la Setmana Santa. En qualsevol cas, el terme esdevingué sinònim de les lamentacions litúrgiques catòliques, i es troba llatinitzat en el llibre bíblic Threni, id est Lamentationes Jeremiae Prophetae.
Música