tíbia

f
Música

Instrument de vent de doble llengüeta del món romà, de tipus i funcions similars a l'aulos grec, generalment construït amb secció cònica i doble cos divergent.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta i tub cònic. La tíbia adquirí un paper molt important en la vida musical romana, i fou emprada en moltes manifestacions públiques de caràcter religiós o festiu, i també al temple i al teatre; els seus intèrprets s’agruparen en una organització gremial. En l’època hel·lenística, els romans perfeccionaren els diferents tipus de tíbia a partir dels instruments grecs, augmentant-ne el nombre de forats i creant nous models, sobretot de més greus, alguns dels quals arribaren a tenir un metre de llargada.