Després d’abandonar el seu país d’origen, una part dels seus membres s’instal·laren a Itàlia, on el seu nom adoptà les variants Dieffopruchar i Dieffoprukhar, i la resta visqué a França. De la branca francesa destacà sobretot Gaspard (Tieffenbruck, Baviera 1514 - Lió 1571). El 1553 se n’anà de Tieffenbruck i viatjà cap a França per establir-se a Lió, on fou inscrit en el registre d’artesans com a Duiffoprougcar o Dufautbrocard. De la seva obra sobreviuen quatre violins i violes da braccio molt ben construïts i adornats, amb una figura humana esculpida al cap, i també alguna viola de gamba. Una viola conservada a Brussel·les té tallada al cap una finíssima testa de cavall i la caixa harmònica és recoberta amb una decoració de marqueteria que representa el plànol de París. Sens dubte pot ser considerat el pioner de la moderna escola de lutiers francesa, perquè també construí un quartet d’instruments amb la voluta del cap ja amb la forma que se li dona actualment.