Fill de pares alemanys, començà estudis musicals l’any 1871 a la Royal Academy of Music, de la qual es convertí en professor l’any 1876. El 1880 debutà a Londres en una carrera concertística que es prolongà fins el 1895. A partir d’aquest moment es dedicà absolutament a la pedagogia, tasca que fins el 1925 exercí a la Royal Academy of Music, centre docent on havia estudiat. Depurà un nou sistema pedagògic que bandejava els postulats tradicionals per tal de descobrir les correspondències entre l’execució i les condicions físiques de l’intèrpret. Fou professor de bona part dels pianistes britànics més destacats del començament del segle XX, entre els quals Myra Hess, York Bowen, Moura Lympany i Harriet Cohen. Escriví diversos tractats, com The art of Touch (1903), The principles of Pianoforte Playing (1905), The rotation Principle (1912) i Musical Interpretation (1913).