És format per un giradiscos, un braç fonocaptor i una càpsula fonocaptora. La càpsula transforma els senyals mecànics o moviments de la punta lectora en senyals elèctrics. El braç sosté en un dels extrems la càpsula fonocaptora i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci per sobre del disc. El tocadiscos pot girar a diferents velocitats segons el disc. Si aquest és de 30 cm de diàmetre, la velocitat és de 33 1/3 revolucions per minut, mentre que si és de 17 cm gira a 45 revolucions per minut. Les característiques pròpies del tocadiscos modern són: la uniformitat de la velocitat de rotació del plat, que ha de ser idèntica a aquella a què s’ha enregistrat el disc; l’absència de fluctuacions, i la reducció al mínim de les vibracions introduïdes pel motor i l’ambient circumscrit a aquest. Els sistemes més utilitzats per a transmetre el moviment giratori del motor al plat són tres: per politja, per banda transmissora i directe; en aquest darrer supòsit, en realitat no existeix transmissió ja que el plat està situat directament sobre l’eix del motor. Pel que fa al braç de lectura, els tocadiscos se subdivideixen en dues grans categories: els de lectura tradicional, en què el braç està fix en un punt i es mou sobre el disc seguint un arc de cercle, i els de lectura radial o tangencial, en què el braç es mou paral·lelament a ell mateix eliminant totalment l’error de tangent entre l’agulla i el solc que pateixen els braços tradicionals, els quals necessiten un sistema de correcció anomenat antiskating. A partir dels anys vuitanta els tocadiscos foren desplaçats a favor dels aparells de reproducció de disc compacte, de tecnologia digital.
m
Música