Estigué al servei de Pedro Fernández de Castro y Andrade, virrei del Perú des del 1667, país al qual es traslladà com a integrant del seu seguici aquell mateix any. El 1676 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lima, càrrec que exercí fins que morí. Les seves composicions assoliren una gran popularitat a l’època, i foren interpretades al Perú, Mèxic i Guatemala. A la catedral d’aquesta ciutat se’n conserven un nombre considerable, sobretot villancicos : Aves flores, Cantarico que vas a la fuente, Es mi Rosa bella, Desvelado dueño mío, Incógnito barquero que cruzas, Desta rosa tan bella, etc. Entre les seves obres destaca la lloa inicial i algunes parts de La púrpura de la rosa, una òpera amb text de Calderón de la Barca i música de Juan Hidalgo estrenada a Madrid el 1659, i que es reestrenà a Lima el 1701.