El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica. En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- (vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C. Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la seva repetició en el mateix registre en un marc d’harmonia de tons sencers que no pot per la seva naturalesa establir una tònica).
f
Música