Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre. El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F. Francell. El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional. A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys. El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic. També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G. Rossini (Guillem Tell), G. Verdi (Rigoletto, Aïda), R. Leoncavallo (I Pagliacci) i G. Meyerbeer (L’Africaine), entre d’altres.