La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista (per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus). La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres. Així, es parla de ripresa, en el cas de la ballata, i de burden, en el cas del carol. D’altra banda, el fenomen descrit en el cas de les formes musicoliteràries també es pot observar en gèneres instrumentals com ara el rondó o la forma ritornello, tot i l’absència d’un text.
f
Música