tractus
*

m
Música

Cant del propi de la missa que consistia en uns versicles de salm o en un salm sencer interpretat sense interrupció, i que es cantava en els temps penitencials i les misses de rèquiem després del gradual i en comptes de l’al·leluia.

Amb la introducció de tres lectures en les misses dominicals, el tractus ha perdut la seva funció, bé que es pot retrobar en el salm que es canta després de la segona lectura els diumenges de quaresma. És format per dos o més versets de salm. Totes les melodies de tractus del repertori gregorià es basen en dues fórmules de salmòdia, una en el segon mode i l’altra en el vuitè, enriquides amb elaborats melismes. Inicialment eren cantats per un solista, però amb el temps es va adoptar la interpretació antifonal. Si bé s’havia suposat que les melodies per als tractus eren unes de les més antigues que s’havien conservat, els estudis més recents suggereixen que el seu desenvolupament fou més tardà.