És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar. En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó. Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant, datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer. Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté, dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar. Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò (1375-98), i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no sense abans dedicar al nou comte la balada Se Alixandre et Hector, escrita entre el 1393 i el 1396. Al final d’aquell any esclatà la guerra entre Foix i Catalunya-Aragó, i Trebor anà a servir Carles III de Navarra com a xantre de capella (1397-99). Posteriorment se’n perd la pista fins el 24 de juny de 1408, dia en què fou inscrit a la capella de Martí I; pocs mesos després, aquest el recomanà al seu fill Martí, rei de Sicília. En els registres de la cort aragonesa consta inscrit sota l’anagrama Trebor (inversió de Robert), o les seves variants, mentre que a la cort de Navarra figura amb el seu nom original (Johan Robert). A més de les esmentades, compongué la balada Helas, pitié envers moy ; si Borlet fos un anagrama de Trebor, llavors també hauria compost el virelai Hé, tres doulz roussignol joly. Potser intervingué en la recopilació de les obres conservades en el Còdex de Chantilly (Musée Condé 564), del qual és un dels autors més representatius. El seu estil, lleugerament rígid i harmònicament poc hàbil, es classifica dins l'ars subtilior.