trèmolo

m
Música

En l’orgue, petit mecanisme que fa fluctuar l’aire abans d’entrar al salmer i provoca, consegüentment, l’oscil·lació del so.

Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors (S. Scheidt, C. Trost), pot actuar sobre un cos de l’orgue (generalment l’expressiu o el recitatiu) o bé sobre tots els cossos manuals (mai en el pedal). Pot ser de dues menes: dolç o fort, en funció del nombre de batecs. Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica.