trigon
*

m
Música

Neuma que equival a tres notes, les dues primeres de so idèntic i la tercera més aguda, o bé la segona d’alçada més elevada que les altres dues, aquest cas menys freqüent que l’anterior.

El mot llatí trigon o trigonus, derivat del grec trígonos ('triangular'), li ve de la forma per mitjà de la qual es representa: tres punts situats als vèrtexs d’un triangle; precedits de la lletra q, equivalen a l’abreviatura de la paraula llatina quae, per la qual cosa no tenen un significat melòdic concret, cosa que en dificulta la interpretació. Alguns creuen que l’interval que separa la primera de la segona nota, en el cas més freqüent, és inferior al semitò. El trigon acostuma a aparèixer en contextos neumàtics que suggereixen una interpretació lleugera.