triplum

*

m

Música

Terme utilitzat en la teoria medieval per a designar la 3a veu, afegida al tenor i al duplum, d’una peça polifònica que pot presentar tres o quatre veus.

També s’empra per a caracteritzar una peça polifònica a tres veus (organum triplum). El triplum es pot trobar en el repertori de Notre-Dame, tant en organa com motets o conductus. A partir del segle XV, el terme fou substituït per cantus o superius, encara que subsisteix en termes com treble (anglès) o tiple (castellà).