Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton (ja que consta de dos tons i dos semitons), hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional. Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió. En el sistema tonal, la distància de tríton (per exemple, de do major a fa♯ major) és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres anteriors al començament del segle XX. Un exemple es pot veure en la juxtaposició entre les tonalitats de re bemoll major i de sol major que es produeix entre els moviments tercer i quart del Quartet, opus 130, de L. van Beethoven.
m
Música