Terme derivat del grec trítos ('tercer'), que s’utilitzava antigament per a designar el mode basat en la tercera de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què se sostenia el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El tritus authentus corresponia al cinquè mode, també anomenat mode lidi, i el tritus plagalis, al sisè mode o mode hipolidi.