trobador

m
Música

Nom que rebien els poetes compositors en llengua d’oc actius durant els segles XII i XIII al sud de França.

El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies. Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets. Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques. Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla. El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània (1071 - 1126) i la seva vigència s’allargà fins a Guiraut Riquier (~1230 - ~1292), el qual s’exilià a la cort d’Alfons X el Savi. La seva contribució més important es troba en els textos poètics. S’han conservat més de 2 500 cançons trobadoresques. La forma poètica més difosa dels trobadors és la canso, tot i que cultivaren un extens repertori de gèneres poètics com l'albada, el planh, el sirventès, el joc partit o la pastorel·la. Molt menor és el total de melodies conservades, que tot just arriba a les 350. Són monòdiques, gairebé sempre de caràcter estròfic i molt sovint mantenen punts de contacte amb l’estructura modal heretada del cant pla. En qualsevol cas, l’estil musical estava gairebé sempre adaptat a l’estructura del text poètic. El repertori trobadoresc es troba recollit en un centenar de cançoners copiats principalment durant els segles XIII i XIV, dels quals només en quatre hi ha notació musical que és similar a la del cant pla de l’època, molt precisa en la indicació de l’altura dels sons, però sense cap indici sobre el caràcter rítmic de la peça. La conservació, força fragmentària, del repertori musical i la manca de documentació paral·lela, suficientment informativa, sobre els principis i els hàbits de la pràctica musical en el món trobadoresc han dificultat fins avui una aproximació definitiva a alguns aspectes conflictius d’aquest repertori com són el ritme, ja esmentat, o la possibilitat d’un acompanyament instrumental. Alguns dels trobadors més notables d’entre els aproximadament 350 de què es té notícia i dels quals s’ha conservat la música de les seves composicions són: Bernat de Ventadorn, Gaucelm Faidit, Giraut de Bornelh, Jaufré Rudel, Pèire Vidal, Raimbaut de Vaqueiras i Raimon de Miravalh. També es coneixen els noms d’algunes trobairitz, la més destacada de les quals fou la comtessa de Dia. Generalment els trobadors eren d’alt llinatge, però se’n coneixen molts casos de baixa naixença que ascendiren en l’escalafó social gràcies a les seves habilitats artístiques. Tot i la delimitació geogràfica del moviment trobadoresc en els seus orígens (comtats de Tolosa i Provença, Gascunya, Perigord, Alvèrnia, Llemosí), ben aviat s’estengué fora d’aquests límits i arribà a arrelar en altres contrades, principalment en determinades regions del nord dàlia i a Catalunya.

Bibliografia
  1. Akehurst, F.R.P.
  2. Davis, Judith M., eds.: A Handbook of the Troubadours, University of California Press, Berkeley 1995
  3. Aubrey, E.: The Music of the Troubadours, Indiana University Press, Bloomington 1996
  4. Deusen, N. van: The Cultural Milieu of the Troubadours and Trouvères, Institute of Medieval Music, Ottawa 1994
  5. Riquer, M. de: Los trovadores: Historia literaria y textos, 3 vols., Planeta, Barcelona 1975
  6. Rossell, A.: El cant dels trobadors, Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1992
  7. Werf, H. van der: The Chansons of the Troubadours and Trouvères: A Study of the Melodies and Their Relation to the Poems, Oosthoek, Utrecht 1972
  8. Zuchetto, G.: Terre des Troubadours, XIIe-XIIIe siècles, Les Éditions de Paris, París 1996
Complement bibliogràfic
  1. Fernández de la Cuesta, Ismael
  2. Lafont, Robert: Las cançons dels trobadors, Institut d’Estudis Occitans, Tolosa 1979
  3. Anglès i Pàmies, Higini: Les melodies del trobador Guiraut Riquier
  4. Bofill, Eli
  5. Diumenjó, Mariona: Els trobadors, Juan Granica, Barcelona 1986
  6. Di Girolamo, Costanzo: Els trobadors, Edicions Alfons el Magnànim, València 1994
  7. Rossell i Mayo, Antoni: Gaucelm Faidit: text i música
  8. Rossell i Mayo, Antoni: Monodia cortesana trobadoresca: seixanta-quatre transcripcions inèdites de Mn. Higini Anglès, Diputació de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1986
  9. Rossell i Mayo, Antoni: El cant dels trobadors, Ajuntament, Castelló d’Empúries 1992
  10. Carreras i Bulbena, Josep Rafael: Idea del que foren musicalment els joglars, trobadors i ministrils en terres de parla provençal i catalana, L’Avenç, Barcelona 1908
  11. Ribera i Tarragó, Julià: La música andaluza medieval en las canciones de trovadores, troveros y minnesinger, Tip. de la Revista de Archivos, Madrid 1923-1925