Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor. Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic. La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis. En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops. Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris. També és habitual trobar-los com a apèndix de graduals o altres llibres de cant. A l’origen, els trops es devien escriure als marges o en fulls en blanc d’altres llibres utilitzats durant la celebració. Més endavant començaren a agrupar-se en libelli específics, però es conserven molt pocs testimonis de tropers independents anteriors al segle X. A partir d’aquesta data comencen a ser molt més usuals. La major part tenen un origen monàstic. Els llocs més importants de producció foren el monestir de Sankt Gallen i la regió de Llemotges. Els tropers començaren a escassejar a partir del segle XIII, moment en què es tendí a integrar dins els graduals o els missals notats els trops que es conservaren vigents en la litúrgia, principalment els de l’ordinari de la missa.
m
Música