En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica. Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç. Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça. Habitualment no té forats digitals, però alguns exemplars conservats n’exhibeixen en algun punt indeterminat del tub cònic. Es tracta d’un instrument musical de temporada, ja que únicament es pot construir a la primavera i a l’estiu i només es pot fer sonar mentre l’escorça es mantigui flexible i tendra. És propi dels pastors o bé dels joves, i el seu nom pot provenir d’una abreviació del mot tarota.
f
Música