Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibel·lins. Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440. És autor de la Declaratio musice discipline, dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium. La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius. Diversos testimonis asseguren que fou un compositor notable. Tan sols es conserven tres fragments seus a dues veus, els quals presenten una veu superior rítmicament molt treballada, amb abundants síncopes, que recolza sobre una veu inferior estàtica.