Estudià inicialment a Hèlsinki (1915-24) i més tard a París (1924-25), amb M. Ravel, i a Viena (1928-29). Fou crític musical d'"Helsingin sanomat" (1932-59) i, a partir del 1959, membre de l’Acadèmia Finesa com a successor de Kilpinen. La seva Karjalainen rapsodia ('Rapsòdia kareliana', 1927), basada en música popular finesa, obtingué un gran èxit. El seu ús de material folklòric, però, és diferent del dels nacionalistes de la generació anterior. En la seva obra, la música popular finesa es fusiona amb un llenguatge d’influència neoclàssica, proper al primer I. Stravinsky. Posseïdor d’un gran sentit del color orquestral, durant la segona meitat del segle XX la seva figura ha estat objecte d’una revaloració al seu país d’origen.