Vida
Tot i haver estudiat inicialment amb P.J. Wolf (1783-85), fou de fet autodidacte i compaginà la música amb els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Praga. Participà en la vida musical de la ciutat i fou amic del polític nacionalista F. Palacký. Estigué al servei del comte Buquoy (1806-24). A Viena conegué F.J. Haydn, L. van Beethoven i altres músics com J.N. Hummel, L. Spohr i J.L. Dušek, i també el visitaven compositors de primer ordre com N. Paganini, R. Wagner o F. Liszt. El 1824 fundà l’Escola Musical, on tingué com a alumnes J.B. Kittl, J.V. Voríšek i E. Hanslick. Nexe d’unió entre el Classicisme i el Romanticisme, rebé influències de J. Field i F. Schubert, i influí en el mateix Schubert i en autors posteriors. La forta germanització de Bohèmia l’induí a escriure sobre textos alemanys de J.C.F. von Schiller, H. Heine i Goethe, en peces com Maria Stuart, opus 99, Die Piccolomini, opus 100, o el Faust, opus 102 i 103. Fou un notable pianista, i la seva obra més valorada és encara l’escrita per a piano, sigui amb orquestra, com els dos concerts, sigui per a l’instrument sol, amb peces com les èglogues, els 3 Ditirambi (1818), les rapsòdies, molt més complexes harmònicament, o les set sonates. A part de tres simfonies, destacà també en música sacra, amb obres de gran envergadura com el Rèquiem en do menor, motivat per una catàstrofe natural, o la Missa solemne (1836), per a la coronació de Ferran V com a rei de Bohèmia. La seva autobiografia és important per la informació de l’època que hi recull.
Obra
Música escènica
Seraphine, òpera, op. 36 (1811); Alvaro, òpera, op. 114; 5 escenes i balades dramàtiques
Música vocal religiosa
Missa solemne, cor, op. 81 (1836); Rèquiem, cor, op. 70 (1820); Tedèum, cor, op. 79 (s.d.)
Cançó
Més de 100 cançons (algunes publicades en forma de recull), entre les quals: Leichenphantasie, op. 25 ('Fantasies fúnebres', 1806; Schiller); Elegie auf den Tod des Jünglings, op. 31 ('Elegia a la mort d’un jovenet', publ. 1807; Schiller); Maria Stuart’s Abschied, op. 49 ('Comiat de Maria Stuart', 1814; Schiller); 41 cançons en alemany (34 per a 1 v., 3 duets i 4 trios) sobre textos de Goethe publicats en 9 vols. (op. 53-61, 1815)
Piano
7 sonates; Phantasie et Sonate pathétique, op. 9; Grand Rondeau, op. 11; Phantasie, op. 32; 42 èglogues; 15 rapsòdies; 9 allegri capricciosi (3, op. 52; 3, op. 84; 3, op. 87); 3 Ditirambi, op. 65
Cambra
Quartet amb piano, op. 22; Trio amb piano, op. 7; Fantasia, harmònica
Orquestra
3 simfonies (op. 17, 19, 30); 2 obertures (op. 23, 38); Fantasia per a arcs; Allegretto, orq. de cambra; 2 concerts pno. (op. 18, 20); Vlaska, vl., orq. cor, op. 74