Entorn del 1750 arribà a París. Treballà al servei del príncep de Mònaco i del duc d’Orleans a la capital francesa, ciutat on sembla que fixà la seva residència a partir de la dècada del 1760. La seva tasca pedagògica fou molt important. En aquest àmbit escriví diverses obres, entre les quals destaquen un mètode de clavicèmbal i un tractat d’instrumentació, ambdós del 1764. Així mateix, publicà la traducció, entre d’altres, de l’obra de Leopold Mozart Violinschule ('Escola de violí'). Compongué diverses simfonies, les quals, tot i que inicialment constaren de quatre moviments en un estil clarament influït per l’Escola de Mannheim, es tornaren tripartides a partir del 1776. Cal destacar els trios orquestals titulats Sonates à trois ou à tout l’orchestre, opus 1 (1762).