Actua com una clau de pas, accionada amb els dits del músic des d’unes palanques o botons externs al tub. S’utilitzen només en els instruments de vent-metall i, encara que s’ha experimentat amb models més complexos, no se’n solen usar més de tres. Els dos tipus més importants de vàlvules són les rotatives o de moviment horitzontal, anomenades també cilindres (cilindre), i les de pistons o de desplaçament vertical (pistó). Les primeres, ideades per Heinrich Stoelzel per a les trompes l’any 1815, foren perfeccionades pel vienès Josef Riedl el 1835, i han mantingut fins a l’actualitat el nom del seu inventor. El mecanisme de pistons, el més estès avui dia, ha evolucionat a partir del primer disseny del 1839 del parisenc F. Périnet. El seu mecanisme està basat en el desplaçament vertical d’un cilindre metàl·lic dins un tub principal, el qual permet dues posicions que dirigeixen l’aire cap a diferents segments del tub de l’instrument, un més llarg que l’altre (produint, per tant, notes diferents). El moviment de davallada del pistó s’acciona prement un botó extern, i retorna a la seva posició inicial mitjançant una molla interior. Al llarg del segle XIX nombroses innovacions afavoriren l’aparició de variants d’aquests dos mecanismes bàsics, entre les quals les més conegudes foren les de W. Wieprecht (1833), J. Shaw (1838), la casa Köhler (1840), N. Adams (1825) i J.L. Allen (1850). Molts instruments de vent adoptaren les vàlvules a partir d’aquella època, i els seus noms tradicionals es modificaren per tal d’especificar-ho, com el cas de la trompeta i el trombó de pistons o de la trompa de vàlvules.
f
Música