Realitzà estudis de cant i composició al conservatori, al mateix temps que estudiava dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on es doctorà el 1943. Després de debutar com a intèrpret operístic el 1945 a Les noces de Fígaro, es dedicà a la carrera diplomàtica. Serví en la secció cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, exercí d’agregat cultural i ambaixador en nombrosos països i fou delegat a la Conferència General de la UNESCO (París, 1970). Els seus estudis se centren en la música brasilera del segle XX, especialment en l’obra d’Heitor Villa-Lobos i altres compositors del nacionalisme musical. També s’interessà per l’art i la música populars i per les tendències més innovadores dins de la música brasilera.