La música, basada generalment en melodies folklòriques, es caracteritzava rítmicament per l’ús de tresets i síncopes. Constava de diverses seccions, usualment una de lenta introductòria (lassu) alternant amb una de ràpida (friss). La interpretació, majoritàriament a càrrec de músics zíngars, exhibia un estil improvisat i expressiu. La seva evolució donà lloc, al principi del segle XIX, a obres virtuosístiques com les dels violinistes J. Bihari, A.G. Csermák i J. Lavotta. Amb l’establiment del servei militar obligatori el 1849 deixà d’utilitzar-se, però els seus trets característics foren recollits per la csárdás, una dansa hongaresa de moda als salons de ball durant el XIX. És present en les Rapsòdies hongareses de F. Liszt, i també en obres de J. Brahms, B. Bartók, Z. Kodály i M. Ravel, entre d’altres.
m
Música