versicle

m

Música

Forma litúrgica pròpia de l’ofici diví, consistent en un text breu, generalment del saltiri, que consta d’una primera part cantada per un solista i d’una resposta del cor amb la mateixa melodia.

Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final. El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síl·laba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la. En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures; en les hores menors i completes, després de la lectura breu. Abans de la reforma de l’ofici diví (1970), també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del benedictus o del magníficat.